Què és el Pla BIM
El Pla BIM a la contractació pública és el calendari amb què l'Administració General de l'Estat (Administración General del Estado) converteix l'ús del BIM en obligatori en els seus contractes d'obra i serveis associats. El va aprovar el Consell de Ministres (Consejo de Ministros) el 27 de juny de 2023 i es va publicar mitjançant l'Ordre PCM/818/2023 (Orden PCM/818/2023), al BOE del 20 de juliol de 2023.
El va elaborar la CIBIM, la Comissió Interministerial per a la incorporació de la metodologia BIM a la contractació pública (Comisión Interministerial para la incorporación de la metodología BIM en la contratación pública), creada el 2018 i presidida pel Ministeri de Transports.
La seva base legal és la disposició addicional quinzena (disposición adicional decimoquinta) de la Llei 9/2017 de contractes del sector públic (Ley 9/2017 de Contratos del Sector Público), que diu que els òrgans de contractació «podran exigir» eines BIM. La llei ho permet; el Pla ho converteix en obligació dins de l'Administració de l'Estat, com a instrucció interna.
Qui l'ha de complir
- Obligatori per a l'Administració General de l'Estat i els seus organismes públics i entitats de dret públic vinculats o dependents. Aquí hi entren, per exemple, ministeris, confederacions hidrogràfiques o ADIF.
- Recomanat per a la resta del sector públic estatal: societats mercantils estatals, fundacions, consorcis, autoritats independents.
- No s'aplica a comunitats autònomes, ajuntaments ni promotors privats. Algunes tenen el seu propi calendari —Catalunya va aprovar el seu el 2018— i qualsevol client pot demanar BIM en els seus plecs.
A la pràctica, qui ho nota de debò és el contractista: les exigències arriben al plec i cal complir-les per poder licitar.
El Pla cobreix contractes d'obres, concessió d'obres, concessió de serveis que incloguin obra, contractes mixtos, contractes basats en acords marc i concursos de projectes. També abasta els serveis lligats a l'obra —redacció de projecte, direcció facultativa, assistència tècnica, coordinació de seguretat i salut— quan l'obra supera el llindar.
Calendari i llindars
El nivell BIM exigit depèn de dues coses: el valor estimat del contracte (sense IVA; en contractes per lots, el de cada lot) i la data d'inici de l'expedient.
| Valor estimat | 1 abr. 2024 | 1 oct. 2025 | 1 oct. 2027 | 1 abr. 2030 |
|---|---|---|---|---|
| ≥ 5.404.000 € | Inicial | Mitjà | Avançat | Integrat |
| 2.000.000 – 5.404.000 € | Inicial (recomanat) | Inicial | Mitjà | Avançat |
| < 2.000.000 € | No exigit | No exigit | No exigit | No exigit |
Dos matisos que molts resums passen per alt:
- El llindar superior no és fix. Està lligat al llindar de regulació harmonitzada (regulación armonizada) d'obres (article 20 de la Llei de contractes), que s'actualitza cada dos anys. El BOE del 2023 diu 5.382.000 €; des de l'1 de gener de 2026 són 5.404.000 €, segons la mateixa CIBIM.
- La franja de 2 milions ja és obligatòria. Des de l'1 d'octubre de 2025, no «a partir del 2026» com es llegeix sovint. Avui, un contracte de l'Estat de 3 milions exigeix nivell inicial; un de 6 milions, nivell mitjà.
L'òrgan de contractació pot avançar el nivell BIM en contractes de qualsevol import, sempre que no resti competència ni perjudiqui les pimes.
Què exigeix cada nivell
El Pla defineix cinc nivells de maduresa —previ, inicial, mitjà, avançat i integrat— en quatre àmbits: estratègia, processos, tecnologia i persones. Resumit:
| Nivell | Models i lliurables | Entorn comú de dades | Persones |
|---|---|---|---|
| Inicial | Plànols en CAD al costat de models BIM dels quals surten plànols i detecció d'interferències 3D | Repositori amb control d'accés i regles de nomenclatura | Un responsable BIM format a l'òrgan de contractació; experiència BIM del licitador |
| Mitjà | Plànols i amidaments surten del model, amb detecció d'interferències | Coordinació a través de l'entorn comú, amb estats en curs / compartit / publicat (ISO 19650) | Procediments segons les guies de la CIBIM; tot l'equip del client format |
| Avançat | Models multidisciplinaris integrats, simulació 4D, enllaç amb manteniment i gestió de l'actiu | Entorn comú propi conforme a ISO 19650; incidències en BCF | Procediments conformes a ISO 19650 |
| Integrat | Com l'avançat, per a qualsevol ús del model | Model de dades accessible mitjançant serveis web | Procediments certificats en ISO 19650; almenys tres anys d'experiència |
El detall és al text del Pla i al seu resum executiu amb la taula de nivells.
Què ha de portar el contracte
Aquests són els paràmetres que el Pla fixa per a qualsevol contracte subjecte:
- Requisits d'informació BIM al plec de prescripcions tècniques (pliego de prescripciones técnicas). Proporcionats a l'objecte del contracte i pensant en tot el cicle de vida, «especialment la utilització i el manteniment». El Pla no parla d'«EIR» ni de «BEP»: parla de requisits d'informació BIM.
- Formats oberts. IFC obligatori; BCF i COBie opcionals. El client pot demanar a més el fitxer natiu.
- Seguretat de la informació conforme a l'Esquema Nacional de Seguretat (Esquema Nacional de Seguridad) i a la UNE-EN ISO 19650-5.
- Lliurament a l'IGN de les envolupants del model en acabar el contracte, per a les bases de geoinformació de l'Estat.
- Opcionalment, BIM al plec administratiu (pliego administrativo): solvència tècnica, criteris d'adjudicació o condicions especials d'execució.
El Pla no imposa un sistema de classificació concret ni una escala LOD: això ho fixa cada plec. Si et demanen RCEclass, GuBIMClass o un LOD determinat, ho tens explicat a les nostres guies de sistemes de classificació BIM i de nivells LOD.
Actius existents: on entra l'escaneig làser
El Pla cobreix tota obra, també rehabilitació i conservació, però no diu com s'obté el model del que ja existeix. Aquesta peça la concreta el Ministeri en carreteres: l'Ordre Circular 1/2025 (Orden Circular 1/2025) de la Direcció General de Carreteres (Dirección General de Carreteras) defineix usos BIM d'aixecament digital, model as-built i inventari, i per a l'aixecament exigeix:
- el núvol de punts en format obert E57 i en el format propietari, en el sistema de referència geodèsic i altimètric indicat;
- imatges panoràmiques en color superposades al núvol;
- un informe d'execució del núvol: autor, procés, instruments i programari.
És exactament la fase 2 d'un Scan to BIM: un mesurament registrat, documentat i traçable abans de modelar res. I és la raó per la qual, en una licitació de rehabilitació, el model de l'estat actual hauria de partir d'un escaneig i no de plànols antics: el nivell mitjà exigeix treure amidaments del model, i un model que no s'assembla a la realitat produeix amidaments que tampoc no s'hi assemblen.
Com preparar-se
- Mira el valor estimat i la data de l'expedient abans que res: et diuen quin nivell et demanaran.
- Llegeix els requisits d'informació del plec i tradueix-los a un pla d'execució BIM propi: quins models, quin LOD, quina classificació, quins lliuraments.
- Assegura l'IFC. Exportar no n'hi ha prou: comprova classificació i propietats en un visor abans de lliurar; a la guia de visors BIM tens opcions gratuïtes.
- Si el contracte parteix d'un actiu existent, demana o encarrega un aixecament amb núvol de punts en E57 i informe de registre. És el que ja exigeix carreteres i el que evita discutir amidaments més endavant.
Si tens una licitació amb requisits BIM sobre un edifici o una infraestructura existent, explica'ns l'abast: preparem l'aixecament i el model as-built amb els formats i lliurables que demana el plec.