Què és el PNOA-LiDAR
El PNOA-LiDAR és el projecte del Plan Nacional de Ortofotografía Aérea (el pla estatal d'ortofotografia aèria) que captura, amb sensors LiDAR muntats en avió, informació tridimensional de tot el territori d'Espanya. El resultat són núvols de punts amb coordenades X, Y, Z i els models digitals del terreny i de superfícies que se'n deriven.
El coordina l'Instituto Geográfico Nacional (IGN, l'institut cartogràfic de l'Estat) i el cofinancen diversos organismes: el mateix IGN i el CNIG, ENAIRE, el FEGA, la Dirección General del Catastro, la Dirección General del Agua i les comunitats autònomes. Per això la mateixa dada serveix per a cadastre, inventari forestal, zones inundables o cartografia.
Si és la primera vegada que treballes amb punts, comença per què és un núvol de punts: aquí donem per sabuts els conceptes de densitat, precisió i classe.
Primera, segona i tercera cobertura
Una cobertura és una passada completa per tot el país. Ja en van tres, i cadascuna multiplica la densitat de l'anterior:
| 1a cobertura | 2a cobertura | 3a cobertura | |
|---|---|---|---|
| Vols | 2009-2015 | 2015-2021 | 2021-2026 |
| Densitat | 0,5 pt/m² | 0,5-2 pt/m² | 5 pt/m² |
| Precisió en alçada (RMSE Z) | ≤ 40 cm | ≤ 20 cm | ≤ 10 cm |
| Precisió en planta | ≤ 30 cm | ≤ 30 cm | ≤ 25 cm |
| Classes | 5 | 5 | 13 com a mínim |
| Full | 2×2 km | 2×2 km | 1×1 km |
| MDT derivat | Malla de 5 m | Malla de 2 m | Malla de 50 cm |
Font: especificacions tècniques del PNOA-LiDAR.
La tercera cobertura va començar el 2021 a Catalunya i el 2023 a la resta de comunitats. Segons la taula d'estat de l'IGN d'agost del 2026, el vol està acabat (els últims blocs, a Galícia, Astúries, Castella i Lleó i Castella-la Manxa, es van volar entre gener i març del 2026), però la publicació continua en curs: totes les comunitats tenen ja núvol descarregable, tot i que la majoria amb la classificació bàsica i només Cantàbria, les Illes Balears i Navarra amb la millorada.
Què porta cada fitxer
- Format LAZ (LAS 1.4, format de punt 8, comprimit), en fulls d'1×1 km.
- Sistema de referència ETRS89 (REGCAN95 a les Canàries), projecció UTM en el seu fus oficial i alçades ortomètriques sobre el geoide EGM2008-REDNAP. Els fulls que cauen al límit entre dos fusos es lliuren en tots dos.
- Color i infraroig: el vol porta una càmera simultània, i els punts de primer retorn porten RGB i l'infraroig proper, útil per separar la vegetació.
- Fins a quatre retorns per pols: el làser travessa els buits de l'arbrat i registra també el terra que hi ha a sota.
- Classificació en tres nivells, segons com d'avançada estigui la publicació de cada zona:
- NPC01, automàtica: terra, vegetació baixa, mitjana i alta, edificació, soroll i solapament.
- NPC02, amb edició: hi afegeix aigua, ponts, vehicles, cables, torres elèctriques, aerogeneradors, plaques solars i antenes.
- NPC03, millorada: hi afegeix murs i preses, i divideix l'edificació en coberta plana, inclinada o vegetal, façanes i patis.
Les classes segueixen la numeració ASPRS de LAS (2 terra, 3-5 vegetació, 6 edificació, 7 soroll, 9 aigua…) més codis propis de l'IGN; són a la definició de classes de la tercera cobertura. A banda del núvol, l'IGN publica el MDT (model digital del terreny, només terra) i el MDS (superfície, amb edificis i arbrat), tots dos amb malla de 50 cm.
Per a què serveix
La seva força és la cobertura: qualsevol parcel·la d'Espanya, gratis, georeferenciada i amb el terreny mesurat sota la vegetació. On més rendeix:
- Referència i context. L'entorn d'un projecte en coordenades reals: la topografia de la parcel·la, les alçades dels edificis veïns, l'arbrat. Encaixa amb un núvol propi més dens, que ocupa només la zona que cal mesurar de debò.
- Planificació de treballs de camp. Abans d'anar-hi, s'estudien els accessos, els desnivells i els obstacles. Per a un vol amb dron és especialment útil: les classes de cables, torres elèctriques i aerogeneradors, i l'alçada de l'arbrat, ajuden a fixar l'alçada de vol i les zones d'enlairament.
- Estudis previs i avantprojecte. Perfils, pendents, conques i volums aproximats de moviment de terres amb el MDT de 50 cm, abans d'encarregar una topografia de detall.
- Comparar en el temps. Com que hi ha tres cobertures, es poden veure canvis en el terreny, en masses forestals o en fronts de pedrera a escala d'anys.
- Estudis territorials: inundabilitat, inventari forestal, potencial solar de cobertes, visibilitat o ombres a escala de municipi.
La regla pràctica: el PNOA-LiDAR respon bé a «com és el terreny i què hi ha al voltant». Respon malament a «quant fa exactament això» tan bon punt «això» és un edifici, una instal·lació o una estructura.
Com descarregar-lo
- Entra al Centro de Descargas del CNIG (el portal de descàrregues de l'IGN), sèrie LiDAR tercera cobertura.
- Busca la zona per comunitat, província o municipi, per full del MTN50, per referència cadastral o per coordenades.
- Marca els fulls d'1×1 km que t'interessen i descarrega'ls. Si la teva zona és al límit entre fusos UTM, tria la versió del fus en què treballes.
- Si només necessites el terreny, descarrega el MDT en lloc del núvol: pesa molt menys i ja ve net.
Per veure la dada sense descarregar-la, l'IGN publica serveis web del MDT (WMS, WMTS i WCS) que es carreguen directament a QGIS o a qualsevol SIG. Visor oficial del núvol de punts en 3D no n'hi ha, així que per recórrer-lo cal descarregar-lo.
Llicència: CC BY 4.0. Es pot fer servir fins i tot amb finalitats comercials, citant la font al costat de la dada (forma curta: «CC-BY 4.0 scne.es» i la data). Si la modifiques, indica que és obra derivada.
Com obrir-lo amb les teves eines
Un full LAZ d'1×1 km s'obre en gairebé qualsevol programa de núvols de punts. L'important és no perdre les coordenades pel camí:
- VisionHub: obre LAS i LAZ al navegador, al costat del model IFC i d'un núvol propi de més detall. És la manera més còmoda de compartir el full del PNOA amb un equip que no té programari de núvols.
- QGIS: llegeix LAS/LAZ de manera nativa, en 2D i 3D, i permet filtrar per classe i creuar-lo amb el cadastre o l'ortofoto. L'opció natural si treballes en SIG.
- CloudCompare: gratuït, per retallar, filtrar per classe, netejar soroll o comparar dues cobertures.
- Revit, AutoCAD i Civil 3D: primer es passa a RCP amb Autodesk ReCap. Com que és en UTM, les coordenades són molt grans: convé enllaçar-lo amb coordenades compartides o per un punt base, no «a l'origen».
Tens la comparativa completa de programes a visors BIM i de núvols de punts, i els formats (LAS, LAZ, E57, RCP) explicats a la guia del núvol de punts.
Soroll, forats i altres límits
Tot l'anterior té lletra petita. El que ve a continuació és la nostra lectura tècnica després de treballar amb aquests núvols, no una valoració de l'IGN:
- Densitat. Uns 5 punts per m² equivalen a un punt cada 45 cm aproximadament. Suficient per a un terreny, insuficient per a una cornisa, una obertura de finestra o una canonada.
- Manca d'informació en vertical. Des d'un avió a gran alçada es veuen cobertes i terra. Façanes, porxos, sota els ràfecs, sota els ponts i l'interior de patis estrets queden amb pocs punts o cap.
- Soroll. Punts solts a l'aire (ocells, partícules, reflexions) o per sota del terra per rebots múltiples. Bona part està marcada com a classe 7, però no tot, i en zones amb la classificació automàtica convé revisar-lo abans de calcular res.
- Forats. L'aigua, els materials poc reflectants i les zones tapades per altres objectes poden quedar sense dades, i el mateix plec ho admet.
- Classificació encara en revisió. On només hi ha publicat el nivell NPC02, l'IGN avisa que hi ha treballs en curs per completar les classes. A la muntanya l'exigència d'encert per a la vegetació és baixa, de manera que terra i matoll es confonen.
- Solapaments. On es creuen dues passades hi ha més punts i de vegades un petit graó entre elles; aquests excessos es marquen com a classe 12.
- Data. Segons la zona, el núvol és d'entre el 2021 i el 2026. Una obra, un aplec o una nau construïda després no hi apareix.
Quan no n'hi ha prou: núvol d'alta densitat
Si el projecte necessita mesurar de debò (un aixecament per a projecte, un as-built, una comprovació de gàlibs, un control d'obra), el PNOA-LiDAR queda com a referència i cal una captura pròpia. És el que fem a LAURIA ESCÁNER:
- Dron LiDAR: el mateix principi que el vol de l'IGN, però a poques desenes de metres del terra. Més d'un milió de punts per hectàrea, precisió de 2-3 cm amb RTK i fins a 600 ha en un dia. Travessa la vegetació i capta talussos, obra lineal o pedreres amb un detall que el PNOA no dona.
- Escaneig làser terrestre i SLAM: on el dron no arriba. Façanes, interiors, sota cobertes, instal·lacions i estructura, amb precisió de l'ordre de ±2 mm.
- Fotogrametria amb dron: quan el que preval és el color i una ortofoto d'alta resolució de cobertes, façanes o fronts.
El més habitual és combinar-los: dron a fora, escàner a dins i a les façanes, tot registrat en un sol núvol en ETRS89 / UTM, que encaixa sense feina extra amb el full del PNOA que ja tinguis com a context. Aquest núvol és la base per modelar en BIM, extreure plànols o construir un bessó digital, i es lliura en LAZ, E57 i RCP, a punt per obrir a VisionHub.
Si has descarregat el PNOA-LiDAR de la teva zona i no n'hi ha prou, explica'ns què necessites mesurar i amb quina precisió: et direm quina captura cal i quina sobra.